Buscar

Presidente do PTB- Partido Trabalhista B
.
Download • 1.14MB


Encontro historico
.pdf
Download PDF • 1.55MB

  • Serbian Likud

Memòria, paisatge i art versus identitat


El paisatge, l’art i la memòria com a construccions socials són signes d’identitat per als pobles, col·lectius i persones que els adopten. En aquest sentit, des de fa relativament pocs anys el paisatge entès com a patrimoni ha esdevingut símbol d’identitat per als seus impulsors ─el poder─ però també per a la ciutadania receptora. També són recents les intervencions que tenen en compte els paisatges culturals per conceptualitzar programes de memòria i de reivindicació social, amb les corresponents polítiques d’art públic associat.

Avui dia, els monuments, escultures i instal·lacions memorialistes realitzats per recordar, commemorar o evocar episodis com l’holocaust, la repressió franquista, el genocidi armeni, les atrocitats comeses pels Khemers rojos, la violència masclista... s’escampen per arreu. Els projectes es realitzen en paisatges urbans com el Monument a l’Holocaust d’Eisenman a Berlín, emplaçat al sud de la porta de Brandenburg, que forma part d’un àmbit relacionat amb la república de Weimar, o l’escultura Encaix de Margarida Andreu i Solsona dedicada a les víctimes dels bombardeigs de 1938 a Barcelona. També s’emmarquen en paisatges rurals com el monument que Marco Cianfanelli dedica a l’expresident sud-africà Nelson Mandela, víctima de la repressió de l’apartheid, per assenyalar el lloc on el van arrestar per condemnar-lo a vint-i-set anys de presó. Els antics escenaris de tortura, repressió i mort: Dachau, Auschwitz, Bergen Belsen, Jasenovac, Mauthausen, Ribes Altes... s’erigeixen en espais de memòria on s’instal·len escultures, monuments, instal·lacions, centres d’interpretació, museus, entitats memorialistes... que recorden als deportats, morts i víctimes del règim nazi. Totes aquestes iniciatives tenen en comú l’anhel de justícia i la tolerància en la recerca d’una identitat comuna basada en el respecte als drets humans.

L’entitat i la individualitat dels projectes de memòria arrelen en l’entorn paisatgístic, simbòlic i arquitectònic, però també en els programes de pensament, arxiu i art. La dimensió patrimonial i d’identitat de cada paisatge ─materialitat, representacions, simbolisme─ junt amb el suport documental, històric i, si s’escau, científic ens trasllada als fets històrics que volem recordar o commemorar. Per això els paisatges urbans, rurals, industrials, militars i naturals serveixen de llenç, material o escenari per a l’art públic de la memòria històrica.

El land art, art terrestre, ambiental o de la natura esdevé un recurs important pels projectes memorialistes i/o culturals de caràcter reivindicatiu. Qui millor que els artistes que treballen amb i en el paisatge per portar a terme obres en entorns de memòria. L’artista com a historiador segons la teoria de Walter Benjamin o l’historiador com artista són ferms candidats a participar-hi. Ja hem vist com els projectes artístics poden ser per ells mateixos una font de concòrdia i tolerància, però també són imprescindibles per a la creació de noves identitats democràtiques. No es tracta d’oblidar si no de cercar confluències per a començar un diàleg responsable que agermani els descendents de les víctimes i botxins. Els projectes d’art de la memòria, la majoria de titularitat pública, evoquen, utilitzen, integren o reprodueixen paisatges on han succeït violències que cal recordar per no repetir-les. Les obres d’art interpel·len a través de la memòria per a situar-nos davant de noves identitats socials creades a partir d’injustícies històriques o contemporànies.

Tres exemples, relacionats amb el poble o persones jueves ens il·lustren del poder de l’art per aïllar el mal mitjançant el coneixement, el raonament i la no-violència. El primer és d’Andy Goldswhorty, famós artista britànic de land art. És un monument de divuit roques foradades per la part interior on l’artista hi planta roures nans (Quercus prinoides) en homenatge a les víctimes de l’holocaust. La instal·lació està ubicada al terrat del Museu de l’Herència Jueva de Nova York. Segons Donald A. Rakow, professor associat de la Cornell University l’obra és un símbol de simbiosi de l’art i la natura que recorda la nostra humanitat i la història comuna sovint difícil.


El segon projecte està relacionat amb la tràgica mort de Walter Benjamin, eminent filòsof alemany d’origen jueu mort l’any 1940 a Port-Bou, població situada a la frontera francoespanyola, quan fugia dels nazis per cercar refugi als Estats Units. La instal·lació de Dani Karavan, artista israelià, finançada pels governs de la Generalitat de Catalunya i de la República Federal d’Alemanya es va inaugurar l’any 1994. Karavan es val del paisatge mediterrani de la Costa Brava per relacionar-lo amb la història i el camí d’exili de Walter Benjamin. La senzilla arquitectura que proposa l’artista s’integra amb el paisatge marítim i costaner. Una escala cap a les roques, un vidre amb vistes al mar amb un escrit de Benjamin, una olivera i un cub de pedra proper al cementiri de Port Bou recorden l’extraordinari personatge.


El tercer exemple és Encerclament de Víctor Mata Ventura, pensada en origen per a l’Agència del Mediterrani de la Unió Europea amb seu a Barcelona i realitzada en un parc públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Es construeix amb la tècnica de pedra en sec utilitzada ancestralment a les ribes del Mediterrani per bastir tota classe de construccions agropecuàries i preindustrials. Les pedres procedeixen del massís del Garraf i fan referència a les tres classes de roca que caracteritzen la seva geologia. Els tres cercles, les portes i els espais interiors reivindiquen la finalitat d’encontre, entesa i diàleg entre les persones, creences i pobles de les tradicions culturals ─judaica, cristiana i musulmana─ majoritàries a la conca mediterrània i ens remeten a la revolució neolítica com a origen cultural comú. Es caracteritza per la funció social que promou la seva conceptualització de caràcter memorialista, d’arrel històrica i signe contemporani.


Víctor Mata i Ventura

Barcelona, 9 de juliol de 2020


1.RICART, Núria; PAZ, Noelia (2017): Prácticas artísticas y espacios de memoria, Universitat de Barcelona. Recurs electrònic: http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/123186.

2.https://monuments.iec.cat/

3.https://www.youtube.com/watch?v=fYC7K0nNMcY

4.MATA VENTURA, Víctor (2011): Nit i boira i Escuma de mar. Acciones land art contra el Olvido, a HISPANO VILASECA, Marià i ALBERCH FUGUERAS, Ramon [coords.]: Nacht und nebel fotografía y testimonio, Fundació Nous Horitzons, Badalona, p. 120-131.

5.HERNÁNDEZ-NAVARRO, Miguel Á. (2012): Materializar el pasado. El artista como historiador (benjaminiano), Micromegas, Múrcia.

6.JAHANBEGLOO, Ramin (2007): Elogio de la diversidad, Arcadia, Barcelona.

7.https://news.cornell.edu/stories/2005/06

8.https://www.danikaravan.com

9.https://walterbenjaminportbou.org/ca/passatges-karavan/

10.https://www.victormataventura.com/